Informació sobre les activitats de l'any del Centenari del naixement del C.Tarancón
Tot el contingut de cardenaltarancon.org
L'alcalde de Burriana, José Ramón Calpe i una nombrosa representació de
la comissió organitzadora dels actes del centenari del naixement del
Cardenal Vicente Enrique i Tarancón -encapçalada pel seu president, el
regidor de Cultura Enrique Safont- van assistir ahir convidats pel consell
Valencià de Cultura a una taula redona celebrada en la seu de l'entitat
en la qual van intervenir el bisbe auxiliar emèrit de València, Rafael
Sanus; el sacerdot i director de la revesteixi Saó, Emili Marin i Vicente
Montés, magistrat del Tribunal Suprem; moderats tots ells per Santiago
Grisolía, president del CVC.
Grisolía va obrir el torn de invervenciones recordant
la condició de Tarancón com a membre del Consell Valencià de Cultura, “un
dels més destacats, durant els seus últims anys de vida. Va ser una gran
persona, bona i intel·ligent, un home fora del comú”. Rafael Sanus, qui
va definir a Tarancón com a un pastor de l'Església, va exposar en la seva
ponència el canvi radical que va experimentar el prelat burrianense, “qui
inicialment -malgrat no ser un bisbe afecte al règim de Franco i ho critiqués
moderadament- mai va posar en dubte la simbiosi Església-Estat ni la bondat
de l'estat confessional”. Els aires de renovació del Concili Vaticà II
i la confiança dipositada en ell pel papa Pablo VA suposar per a Tarancón,
en opinió de Sanus, “un descobriment i una conversió, l'única i veritable
clau per a entendre el canvi oposat en la seva trajectòria”. El bisbe auxiliar
emèrit de València va afegir que Vicente Enrique i Tarancón va reconèixer
el valor necessari de la llibertat, especialment de la religiosa, per a
garantir la dignitat de la persona humana, “així com que un estat confessional
era contrari a la naturalesa del missatge religiós. Calia passar pàgina
i iniciar un camí nou, el que Tarancón va defensar fins a la seva mort
amb una honradesa extrema”. Per la seva banda, Emili Marín, va centrar
la seva intervenció en l'entusiasme i les il·lusions que va crear Tarancón
en una gran part del clergat amb el seu esperit de reforma, “un moviment
que més tard Roma va reorientar amb el nomenament de bisbes amb característiques
particulars”, va explicar. Segons el parer d'Emili Marin, des d'aquest
moment el ‘taranconismo’ va ser abandonat “i la avanzadilla d'aquest moviment
va ser dispersada per diferents diòcesis, però la història és tozuda i
sempre queda l'esperança de molts que ho enyorem i vam recordar”. El director
de la revesteixi Saó va felicitar a l'Ajuntament de Burriana pel seu esforç
a “desentranyar” el pensament i l'esperit de Vicente Enrique i Tarancón.
L'últim a prendre la paraula va ser el magistrat Vicent Montés, qui va
recordar la participació activa del Cardenal Tarancón en els acords Església-Estat
que van donar lloc al concordato de 1979 “, perquè el cardenal entenia
més la realitat del país que molts polítics, un país que s'estava construint”.
Montés va definir al prelat com un home de fe, “un cristià autèntic”, qui
a més, segons el magistrat, va intentar provocar la reflexió sobre la unitat
de la llengua i l'acostament al poble des de l'Església a través de l'ús
del valencià pels sacerdots. Els tres ponents van coincidir a reivindicar
la vigència del missatge de Tarancón en l'Església actual
i en la societat contemporània, “tot un exemple a seguir”. 
AL terme de la taula rodona, els assistents van ser convidats a un vi d'honor i van rebre un exemplar del llibre monogràfic “Homenatge al Cardenal Tarancón 1907-1994”, editat pel consell Valencià de Cultura en 1997.
