Benvinguts a la Web oficial del centenari del naixement del Cardenal Tarancón.
Tot el contingut de cardenaltarancon.org
Vicente Enrique i Tarancón va nàixer el 14 de maig de 1907 a Burriana, en el si d'una família de tradició agrària. La seua primerenca i ferma vocació religiosa el va dur al Seminari de Tortosa i d'allí a doctorar-se en Teologia en la Universitat Pontifícia de València, per a ser ordenat sacerdot l’1 de novembre de 1929, amb 22 anys. Les primeres passes a l'Església les va fer com a coadjutor i organista a Vinaròs.
El 1931, coincidint amb l'inici de la Segona República,
el bisbe de Tortosa el destina temporalment a la Casa del Consiliari a Madrid,
on va participar en la campanya itinerant de promoció del moviment
d'Acció Catòlica. El 1938, amb 31 anys, torna a Vinaròs,
però ja com a rector i arxiprest. La guerra entre els espanyols va
marcar el caràcter de Tarancón i va cisellar el seu compromís
a favor de la reconciliació. 
De l’Arxiprestat de Vinaròs va passar al de Vila-real al juliol de 1943, i va abandonar aquesta ciutat dos anys després, quan el 1945 va rebre una carta del nunci del Vaticà per la qual la Santa Seu el nomenava bisbe de Solsona. Amb 38 anys era el bisbe més jove d'Espanya. Vicente Enrique i Tarancón va ser consagrat pel bisbe Manuel Moll i Salord a l'església arxiprestal del Salvador de Burriana.
La seua tasca en la càtedra solsonina es va perllongar
18 anys, un llarg període de temps que es va relacionar amb la pastoral
de març de 1950 “El pa nostre de cada dia”, en la qual
Tarancón denunciava la situació de penúria, fam i escassesa
que vivien els més desfavorits, i que va resultar ofensiva per a
algunes autoritats del règim. Malgrat això, va ser nomenat
a mitjans dels anys 50 secretari de l'Episcopat espanyol. Tarancón
va participar en el Concili Vaticà II (1962-1965), durant el qual
l'Església va canviar de papat. L'arribada a la càtedra de
sant Pere de Pau VI el 1963 va fer que, només un any més tard,
la Santa Seu traslladara Tarancón de la diòcesi de Solsona
a l’arquebisbat d'Oviedo, on romandria cinc anys. 
El final de la dècada dels 60 i el principi de la dels 70 van evidenciar
el caràcter valent i aperturista del cardenal Tarancón, que va
publicar documents sobre la llibertat religiosa, la llibertat sindical o sobre
la pobresa política, econòmica i cultural.
pàgina següent / pots descarregar la biografia en la secció de descàrregues
